Reforma en la llei de l'avortament.

En aquesta entrada vull explicar les diferències entre la  llei de despenalització de l'avortament (1985) ,la Llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs (2010) , i la  nova reforma que proposa el Partit Popular de la llei de l'avortament. (2012).
Abans vull fer una introducció del que es l'avortament i des de quan es legal:
La OMS defineix l'avortament com a la interrupció del embaràs quan el fetus encara no es viable fora del ventre matern. 
La viabilitat extra uterina es un concepte canviant que depen del progrés mèdic i tecnològic, estant actualment entorn les 22 setmanes de gestació.

Totes les dones tenen dret a avortar,  dret reconegut a tot l'Estat Espanyol.
Es pot avortar legalment des de l'any 1985 segons la llei orgànica 9/1985, aprovada el 5 de juliol: Llei de despenalització de l'avortament  Aquesta llei permetia l'avortament en tres casos:
- Cas de violació dins de les 12 primeres setmanes de gestació.
- Greu perill per a la vida o salut física i psíquica de la embarassada sense límit de setmanes de gestació.
- Fetus amb greus deformacions físiques, sempre que l'avortament es practiqués dins de les 22 primeres setmanes d'embaràs.
Sempre sent majors de 18 anys.
 Cal dir que si no es complien aquests casos per tal d'avortar, fer-ho era il·legal i estava penat.

Abans de parlar-ne sobre la reforma proposada pel Partit Popular,  esmentaré els trets principals de la que fins ara era la llei d'avortament que va entrar en vigor el 5 de juliol de l'any 2010 " Llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs".
El principi fonamental que contempla aquesta llei es que l'avortament serà lliure dins de les 14 primeres setmanes de gestació, informant prèviament a la dona dels drets, prestacions i ajudes públiques que té la maternitat.
S'amplia el plaç d'avortar fins les 22 setmanes de gestació per causes mediques quan es donin algunes de les següents situacions:
- Risc per a la vida o salut de la embarassada
- Anomalies greus del fetus.
- Anomalies fetals incompatibles amb la vida o quan es detecti en el fetus una malaltia greu i incurable en el moment del diagnòstic.

Si s'al·leguen riscs psíquics, no hi ha límit per a realitzar l'avortament.

La principal novetat d'aquesta llei es que les noies menors d'edat podran sol·licitar l'avortament de la mateixa manera que les dones major de 18 anys. La llei estableix que en el cas de les dones de 16 i 17 anys, el consentiment per a la interrupció voluntària els hi correspon exclusivament a elles Tenen dret a decidir per elles mateixes. Entre els 12 i 16 anys la opinió de la menor es té en compte però s'exigirà el consentiment dels pares o tutors.
La llei fixa que un dels pares o tutors han de ser informats de la decisió de la noia, tenint en compte que aquelles noies que al·leguin fonamentalment que aquesta situació provocarà un conflicte greu (perill de violència familiar, risc d'abandonament, etc) la menor podrà avortar sense que ho sàpiguen aquests.
La llei estableix una sèrie de garanties com ho son: l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció de l'embaràs i la protecció d'intimitat i confidencialitat.
Avortament com a dret de la propia dona.

En que consisteix la reforma de la llei de l'avortament?
Es torna a la primera llei, en la que únicament es podia avortar si es donen un dels següents 3 casos: dany a la salut física o psíquica de la mare, malformació del fetus i violació.
 No hi haurà avortament lliure en les primeres 14 setmanes de la legislació actual.
S'elimina la possibilitat de que les menors de 18 anys decideixin la interrupció de l'embaràs sense el permís dels seus pares o tutors.

Aquesta reforma explica també que el avortament a causa del risc psicològic de la dona s'analitzarà molt més, es a dir, es necessitarà d'un professional molt especialitzat (psicòleg, psiquiatra) verifiqui aquest fet, ja que el Partit Popular explica que el risc psicològic es va convertir en una gran "excusa" utilitzada pel 90% de dones que van interrompre el seu embaràs, per tal de poder avortar.
La malformació del fetus ja no serà un motiu pel qual es podrà interrompre l'embaràs. 
La llei farà distinció entre discapacitat (que no serà motiu d'avortament) i un llistat de malformacions del fetus que son incompatibles amb la vida. No hi haurà prou amb al·legar que el fetus te una discapacitat, com per exemple el síndrome de Down.

He de dir que el ministre de justícia, Alberto Ruiz Gallardón, durant aquest any ha explicat molt breument en que consistirà la reforma proposada pel seu partit. Es parla amb conta gotes d'aquest tema i a demés a plaçat la reforma sis mesos . 
Fa uns dies s'ha parlat de que aquesta reforma es durà a terme aquest nadal, per tal de que la gent no es revolucioni gaire amb aquest assumpte, rumoreant-se que al ser nadal les persones estarem més concentrats en les festes que no pas en les decisions que prengui el govern.

Em sembla curiós com amb una reforma d'una llei podem retrocedir 28 anys , quan l'avortament es va "legalitzar" (sempre dins de les condicions proposades a la nova llei).

M'impacta com es vol reformar aquesta llei ; com si interrompre un embaràs fos un tema per a les dones i les seves parelles, fàcil, senzill i de vegades capritxós. Restringir l'avortament d'una manera increïble. Posar condicions a les decisions de les dones respecte la seva maternitat, arribant a punts en els quals es prenen decisions per elles fins i tot mesurant i avaluant amb quin tipus de discapacitat es obligatori que neixi un nadó i amb quin grau es deixa decidir a la mare si seguir endavant amb l'embaràs o no.

Penso que la decisió ha de ser 100% de la dona. Em sembla igual de respectable si una dona decideix avortar perquè hagin diagnosticat al fetus grans deformacions, per si corre perill la seva vida, si l'han violat o si no vol ser mare perquè no buscava quedar-se embarassada i no es el moment per a ella de tenir fills.

Hi han molts factors que influeixen a l'hora de decidir seguir amb la maternitat o no.

Amb aquesta reforma ens estan eliminant el dret de decidir ser mare o no. Ens estan eliminant la nostre llibertat.

L'acte sexual amb un únic objectiu.

Es efectiva l'educació sexual que es dóna a les aules?

Vull començar aquesta entrada del blog fent memòria dels meus anys com adolescent a l'institut. Més concretament a aquelles tres o quatre hores en els quatre anys d'Educació Secundària Obligatòria, dedicades a la educació sexual.

Recordo com una vegada al any (si teniem sort...) el tutor avisava de quin dia vindria un/una professional (no s'especificava de quin àmbit) a donar-nos una xerrada sobre educació sexual. Era un moment d'eufòria col·lectiva, perdriem classe obligatòria per anar a esoltar com utlitzar mètodes anticonceptius.

Aquella xerrada consistia en repartició de preservatius (jo que tenia 13 anys i de tant en tant encara jugava a les Barbies), en com saber col·locar-los i que evitaria la col·locació d'aquest: embarassos i malalties de transmissió sexual. 

La majoria sabien perfectament que aquells preservatius que ens havien regalat,o els utilitzariem  per inflar-los i jugar en el moment en que sortíssim d'aquella aula, o quedarien en un calaix de casa fins que amb els anys els tiréssim a les escombraries per que ja havia caducat. En aquella xerrada ens explicaven que volia dir cada nom de les diferents malalties sexuals que ens podriem trobar (Sífilis, Gonorrea, Candidiasis, Virus d'immunodeficiència Humana, etc) i quines d'elles tenien o no cura. Col·locavem els preservatius en plàtans (clar, haviem de saber possar-ho perfectament per a no quedar-nos embarassats) i marxàvem cap a casa amb un nivell d'eufòria altissím, bromes, rialles i donant-li cap importància a el que ens havien explicat. La majoria encara no havíem tingut la nostre primera relació sexual i aquesta quedava llunyana.

Fent memòria recordo com l'Institut dedicava 1 hora a l'any a la Educació sexual. Des de el meu punt de vista res efectiva. Basant-se tota la xerrada (d'una persona que no coneixíem de res i no la tornaríem a veure mai mes, ja que cada any venia un professional diferent) en com col·locar un preservatiu per a no tenir que viure les conseqüències de la no col·locació o mala col·locació d'aquest.

On quedava l'explicació del que es realment una relació sexual? Aquelles explicacions es basaven únicament en la penetració, acte que quedava molt lluny per a molts dels alumnes. 

Ens parlaven d'un acte que encara molts de nosaltres  no voliem dur a terme ni ens ho plantejavem (moltes de les noies imaginaven aquella "primera vegada" com a un moment de dolor pel qual havien de passar i aguantar, ja que l'acte sexual la primera vegada tenien per segur que faria molt mal i s'havia d'aguantar si o si).

D'això ja fa ara uns quants anys, però veient les noticies que hi trobem a la premsa (augment de número d'embarassos, avortaments, malalties de transmissió sexual, etc) sembla que encara no s'ha millorat en el que comporta l'educació sexual a les aules.

Partint de que el sexe durant molts anys ha sigut un tema tabú a la nostre societat, inclús  ha sigut catalogat com a pecat, ara vivim en una època on  ja no es  un pecat mortal ni  un tema tabú (suposadament), sembla que podem parlar de sexe en qualsevol lloc i practicar-ho sense cap barrera mental, encara que podem veure noticies que expliquen que la llei d'educació sexual que es va establir no es va dur a terme, i ara menys amb la nova llei d'educació, on es deixa de banda aquella educació relacionada amb la sexualitat i la ciutadania.

Però... el sexe que podem veure a la televisió, a internet, a revistes, etc... fa tenir un concepte sa del que suposa les relacions sexuals en realitat? 

Vivim en una societat l'acte sexual té un únic objectiu: la penetració. 

Aquest pensament crec que es el que ens està fent que l'educació sexual no tingui efectes positius.

Interioritzem des de ben joves que si no hi ha penetració i no hi ha orgasme, no hi existeixen relacions sexuals satisfactòries. 

Es deixa de banda components que son bàsics en l'acte sexual: la confiança, la comunicació, el coneixement del propi cos, la excitació, les abraçades, les carícies, els petons, la relaxació, el saber que ens agrada i que li agrada a la parella, etc. Aspectes clau per tenir relacions sexuals sanes i satisfactòries, siguin amb o sense penetració.

No existeix la educació AFECTIVA-SEXUAL. No tenim en compte l'afectivitat i l'únic aspecte sexual a tractar es la penetració. Això té com a conseqüències grans frustracions, vulnerabilitats i pors, ja sigui per part dels nois com per part de les noies. S'estableixen rols que no son sans. Queda descartat el poder conèixer el seu propi cos la pròpia dona, i el plaer cau únicament en la penetració, deixant de banda molts plaers que podem trobar sense la necessitat de la penetració), i s'assumeixen situacions que no haurien de interioritzar-se ( en les dones moltes vegades es dona per fet que les relacions sexuals fan mal i s'ha d'aguantar, en els homes si no hi ha ejaculació, la relació sexual no ha sigut satisfactòria ni per ell ni per a la parella,etc).

Penso que la poca educació sexual que es duu a terme en les aules, s'està saltant molts pasos a seguir per a poder aconseguir una maduració sexual positiva. S'hauria de treballar per a  promoure el coneixement del propi cos. Saber que ens agrada i que no. Conèixer els nostres gustos. Trencar amb aquells pensaments col·lectius com son:  les dones no es masturben,  això es tasca de l'home. Les dones han de tenir sempre un orgasme, com si això fos tasca fàcil i ràpida. Aspectes que denoten aquesta societat encara masclista en la qual vivim, i em de treballar per a la igualtat. 

Hauríem de tenir més en compte i fomentar la independència sexual. No tractar la sexualitat com a una acció de dos sempre. La sexualitat es un aspecte independent de cada persona, que quan volem podem compartir.

Des de el meu punt de vista, la sexualitat ha de ser procés maduratiu. Comença des de ben petits i si el procés es duu a terme d'una manera sana, sense tabús que ens facin tenir pensament negatius d'aquest tema, i tenint autonomia sexual, es tindria una bona maduresa i consciència sobre el que comporta l'acte sexual. 

Tractar la sexualitat des de tots els aspectes que ho formen ens donaria eines molt més útils que no pas basar la educació sexual en la col·locació de preservatius i oblidar-nos d'altres aspectes que ja he parlat anteriorment,  per a poder tenir relacions sexuals molt més satisfactòries i sanes.

"La sexualitat es la manifestació en la conducta de relació i forma part del desenvolupament i de la personalitat, en el que s'inclou el plaer, la satisfacció interpersonal i la relació sexual gratificant, les seves expressions van mes enllà de les respostes genitals".