L'acte sexual amb un únic objectiu.

Es efectiva l'educació sexual que es dóna a les aules?

Vull començar aquesta entrada del blog fent memòria dels meus anys com adolescent a l'institut. Més concretament a aquelles tres o quatre hores en els quatre anys d'Educació Secundària Obligatòria, dedicades a la educació sexual.

Recordo com una vegada al any (si teniem sort...) el tutor avisava de quin dia vindria un/una professional (no s'especificava de quin àmbit) a donar-nos una xerrada sobre educació sexual. Era un moment d'eufòria col·lectiva, perdriem classe obligatòria per anar a esoltar com utlitzar mètodes anticonceptius.

Aquella xerrada consistia en repartició de preservatius (jo que tenia 13 anys i de tant en tant encara jugava a les Barbies), en com saber col·locar-los i que evitaria la col·locació d'aquest: embarassos i malalties de transmissió sexual. 

La majoria sabien perfectament que aquells preservatius que ens havien regalat,o els utilitzariem  per inflar-los i jugar en el moment en que sortíssim d'aquella aula, o quedarien en un calaix de casa fins que amb els anys els tiréssim a les escombraries per que ja havia caducat. En aquella xerrada ens explicaven que volia dir cada nom de les diferents malalties sexuals que ens podriem trobar (Sífilis, Gonorrea, Candidiasis, Virus d'immunodeficiència Humana, etc) i quines d'elles tenien o no cura. Col·locavem els preservatius en plàtans (clar, haviem de saber possar-ho perfectament per a no quedar-nos embarassats) i marxàvem cap a casa amb un nivell d'eufòria altissím, bromes, rialles i donant-li cap importància a el que ens havien explicat. La majoria encara no havíem tingut la nostre primera relació sexual i aquesta quedava llunyana.

Fent memòria recordo com l'Institut dedicava 1 hora a l'any a la Educació sexual. Des de el meu punt de vista res efectiva. Basant-se tota la xerrada (d'una persona que no coneixíem de res i no la tornaríem a veure mai mes, ja que cada any venia un professional diferent) en com col·locar un preservatiu per a no tenir que viure les conseqüències de la no col·locació o mala col·locació d'aquest.

On quedava l'explicació del que es realment una relació sexual? Aquelles explicacions es basaven únicament en la penetració, acte que quedava molt lluny per a molts dels alumnes. 

Ens parlaven d'un acte que encara molts de nosaltres  no voliem dur a terme ni ens ho plantejavem (moltes de les noies imaginaven aquella "primera vegada" com a un moment de dolor pel qual havien de passar i aguantar, ja que l'acte sexual la primera vegada tenien per segur que faria molt mal i s'havia d'aguantar si o si).

D'això ja fa ara uns quants anys, però veient les noticies que hi trobem a la premsa (augment de número d'embarassos, avortaments, malalties de transmissió sexual, etc) sembla que encara no s'ha millorat en el que comporta l'educació sexual a les aules.

Partint de que el sexe durant molts anys ha sigut un tema tabú a la nostre societat, inclús  ha sigut catalogat com a pecat, ara vivim en una època on  ja no es  un pecat mortal ni  un tema tabú (suposadament), sembla que podem parlar de sexe en qualsevol lloc i practicar-ho sense cap barrera mental, encara que podem veure noticies que expliquen que la llei d'educació sexual que es va establir no es va dur a terme, i ara menys amb la nova llei d'educació, on es deixa de banda aquella educació relacionada amb la sexualitat i la ciutadania.

Però... el sexe que podem veure a la televisió, a internet, a revistes, etc... fa tenir un concepte sa del que suposa les relacions sexuals en realitat? 

Vivim en una societat l'acte sexual té un únic objectiu: la penetració. 

Aquest pensament crec que es el que ens està fent que l'educació sexual no tingui efectes positius.

Interioritzem des de ben joves que si no hi ha penetració i no hi ha orgasme, no hi existeixen relacions sexuals satisfactòries. 

Es deixa de banda components que son bàsics en l'acte sexual: la confiança, la comunicació, el coneixement del propi cos, la excitació, les abraçades, les carícies, els petons, la relaxació, el saber que ens agrada i que li agrada a la parella, etc. Aspectes clau per tenir relacions sexuals sanes i satisfactòries, siguin amb o sense penetració.

No existeix la educació AFECTIVA-SEXUAL. No tenim en compte l'afectivitat i l'únic aspecte sexual a tractar es la penetració. Això té com a conseqüències grans frustracions, vulnerabilitats i pors, ja sigui per part dels nois com per part de les noies. S'estableixen rols que no son sans. Queda descartat el poder conèixer el seu propi cos la pròpia dona, i el plaer cau únicament en la penetració, deixant de banda molts plaers que podem trobar sense la necessitat de la penetració), i s'assumeixen situacions que no haurien de interioritzar-se ( en les dones moltes vegades es dona per fet que les relacions sexuals fan mal i s'ha d'aguantar, en els homes si no hi ha ejaculació, la relació sexual no ha sigut satisfactòria ni per ell ni per a la parella,etc).

Penso que la poca educació sexual que es duu a terme en les aules, s'està saltant molts pasos a seguir per a poder aconseguir una maduració sexual positiva. S'hauria de treballar per a  promoure el coneixement del propi cos. Saber que ens agrada i que no. Conèixer els nostres gustos. Trencar amb aquells pensaments col·lectius com son:  les dones no es masturben,  això es tasca de l'home. Les dones han de tenir sempre un orgasme, com si això fos tasca fàcil i ràpida. Aspectes que denoten aquesta societat encara masclista en la qual vivim, i em de treballar per a la igualtat. 

Hauríem de tenir més en compte i fomentar la independència sexual. No tractar la sexualitat com a una acció de dos sempre. La sexualitat es un aspecte independent de cada persona, que quan volem podem compartir.

Des de el meu punt de vista, la sexualitat ha de ser procés maduratiu. Comença des de ben petits i si el procés es duu a terme d'una manera sana, sense tabús que ens facin tenir pensament negatius d'aquest tema, i tenint autonomia sexual, es tindria una bona maduresa i consciència sobre el que comporta l'acte sexual. 

Tractar la sexualitat des de tots els aspectes que ho formen ens donaria eines molt més útils que no pas basar la educació sexual en la col·locació de preservatius i oblidar-nos d'altres aspectes que ja he parlat anteriorment,  per a poder tenir relacions sexuals molt més satisfactòries i sanes.

"La sexualitat es la manifestació en la conducta de relació i forma part del desenvolupament i de la personalitat, en el que s'inclou el plaer, la satisfacció interpersonal i la relació sexual gratificant, les seves expressions van mes enllà de les respostes genitals".